" Es veritat que les grans tradicions difereixen externament entre sí , ara bé, internament és com si una geometria invisible hagués estat esculpint una única veritat "
Podem trobar aquestes paraules en un interessant llibre de Huston Smitth: La verdad olvidada, editat per Kairós.
Us proposo avui la lectura i comparació de dos texts d'origen diferent: un d'ells pertany als escrits que sustenten la tradició "pagana" del nord, la Edda poètica i l'altra al llibre que fonamenta tres de les grans religions monoteistes: La Bíblia.
N'observeu alguna semblança ?
Edda poètica
" Fou en els temps primers quan Ymir ja vivia.
no hi havia sorra ni mar, ni fredes onades,
no hi havia terra, ni el cel altíssim;
tan sols l'abisme; tampoc hi havia herba "
La Bíblia:
"Al principi Déu va crear el cel i la terra. la Terra era caòtica i desolada
les tenebres cobrien la superfície de l'oceà..."
Totes les cultures aborígens tenen el seu propi mite de la creació. Es admirable però, com en molts d'ells els elements coincidents són molt més que no pas els que els diferencien.
Potser aquesta "geometria invisible" de que parla Huston Smith, sigui el camps des d'on emergiren les Runes com arquetips bàsics, claus d'accés, m'agrada dir-lis, al servei del coneixement propi i de la humanitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada