Códex Rúnicus

Amb el desig que tingueu una molt bona celebració de Cap 

d'Any i que el 2013 ens porti molta saviesa pràctica per 

afrontar els temps que vivim. 

                                             Una antiga relíquia de l'escriptura en Runa

El Codex Runicus és un pergami que data de 1300 i que conté un dels més antics i millor conservats textes de les Lleis d'Escania escrit en runes.

Les Runes, apropament històric.

Runa Eiwhaz, associada a Yggdrasil
 l'arbre còsmic de la mitologia nórdica

Històricament  han existit tres principales periodes rúnics,   cada un d'ells amb  la seva pròpia versió d'aquest alfabet anomenat també "futhark", nom que  correspon a les inicials de les 7 primeres runes, que pertanyen, a la vegada, a la primera de les tres famílies o "aettir" de que es composa l'alfabet rúnic original.

El primer periode comprén des del segle I A.C. fins l'any 600\700. Etapa que els runòlegs anomenen ""época migratòria". Llavors el futhark es composava de 24 caràcters.

El següent periode comprén l'época que va des de l'any 700 al 1050, anomenat  "l'época vikinga". En aquest periode surgeix un nou  futhark de 16 caràcters que desbanca a l'antic de 24 caràcters.

Finalment el tercer periode correspon a la baixa edat mitja, entre 1050 i 1400, época en que resorgeix el futhark de 24 caràcters, passant a ser aquest un dels més coneguts i utilitzats d'ençà fins el moment present.

Els 24 caràcters estan dividits en tres famílies de 8 i corresponen, segons la tradició a l'aettir de Freya, Hagal i Tyr. Tres divinitats de la mitologia nórdica a la que dedicarem en un futur un ampli estudi en aquest blog.

Després de molts anys oblidades i negades, avui, a l'inici del tercer mil.leni, les Runes han esta rescatades i revaloritzades com a un important instrument de guia i orientació en el camí de donar respostes al repte de Delfos "Coneix-te a tú mateix i coneixeràs l'Univers i els déus"

Les Runes, acostament al seu origen mític.

" El veritable viatge de descobriment no consisteix en buscar nous paissatges sinó en contemplar amb ulls nous "

Marcel Proust

     Pel que fa a les Runes, aquest enunciat es torna perfectament aplicable. Signes i símbols l'origen dels quals es perd el en temps, dons els historiadors no acaben de posar-se d'acord respecte la data de la seva creació. 

    Sígnes que per altra banda van ser utilitzats durant segles com a alfabet, encara que el seu us no estava restringit nomès a l'escriptura i poesia, sinó que tenien també un component sagrat i màgic. En un temps en que la màgia era present com a una forma més de coneixement, no exent, de connotacions supersticioses. 

    La tradició rúnica és típicament nórdica i la seva expansió va estar present sobretot entre els pobles celtes, escandinaus i els godes. Aquests pobles atribuien la seva descoberta al déu Odin que les va recuperar en un sacrifici en que va romandre penjat nou dies i nou nits, fins que les va obtenir. 

     Veiem com descriu aquest episodi el poema que pertany a la Edda Poètica i concretament l'anomenat el Havamal,  que pertany a la literatura mitológica del nord D'Europa:

Sé que vaig estar penjat

d'arbre bressolat pel vent

nou nits senceres,

ferit de llança,

i ofert a Odin,

jo mateix ofert a mi mateix,

en aquell arbre

del qual ningú no sap

de quines arrels neix.

No em van assadollar amb pa

ni amb cap banya [m'apagaren la set];

vaig mirar cap a baix:

vaig aprendre les runes alçant-les cap a mi

udolant les vaig aprendre

i després, vaig caure d'allà, de nou [a terra].

     Els temps demanen de nosaltres que descobrim i visquem el mite que cada un duem dins i amb el qual ens identifiquem de manera conscient o inconscient. 

Tal volta el "sacrifici" d'Odin per tal de recuperar el coneixement representat en les RUNES, sigui un episodi que cada un de nosaltres,  a la nostra manera haguem d'experimentar en la recerca d'aquest coneixement que ens aporti la saviduria pràctica per a viure una vida amb més equilibri en nosaltres i entre nosaltres. 

    Als que ens acostem a les Runes ja sigui per interès històric, per curiositat o amb la finalitat d'usar-les com a eïnes pel coneixement propi i dels altres, ens correspondrà aprendre a llegir-les i interpretar-les amb aquests "ulls nous" de que Proust parla.

La Consulta rúnica

Ens trobem en un temps de canvis que sovint ens trasbalsen i posen a prova la nostra capacitat d'adaptació i reacció.

Tot i això la humanitat sempre ha disposat d'eïnes que ajuden a connectar amb el nostre veritable sentir, des d'on emergeixen respostes genuïnes per a cada un de nosaltres.

Les Runes, paraula que vol dir "xiuxiueig a cau d'orella" han estat considerades per molts autors l'oracle europeu, remuntant la seva existència a més de tres mil anys d'aintiguitat.

Son signes savis adreçats a la nostra saviesa natural, per tal d'activar-la i incrementar-la tot aportant coneixement i comprensió d'un mateix i dels altres.  Ajudant-nos a aclarir les circumstàncies en que ens trobem en un moment donat.

Les runes són un sistema de consulta ecològic en el sentit que rebel.len respectuosament les forces que tenim actives en el nostre inconscient i les tendències cap a on ens adrecen les dites forces.

A través de la consulta rúnica hom pren consciència d'aquestes tendències per tal d'ordenar el present alhora que s'activa l'energia que cal per a produir els resultats que hom s'ha marcat com a fita.