"Jo recordo als gegants,
nascuts a l'albada dels segles,
aquells gegants que en van ensenyar
la saviesa en altres temps,
Me'n recordo de nou mons,
de nou cels;
Vaig veure, molt temps abans,
brillar la matèria primera "
Fragments del Völuspa, poema inclòs a les Eddas.
 |
En els cursos de Runes sovint parlem del mite personal i de com quan ens retrobem amb aquest savi i antic llenguatge, tots tenim la sensació d'estar anant cap a racons que estaven esperant ser desvetllats dins nostre. A l'encontre amb el propi mite personal, m'agrada puntualitzar.
Fins i tot suggereixo als assistents que iniciïn un conte amb la història del seu primer contacte amb les Runes.
I es que com diu el poema "Havamal" per boca d'Odín
...
Així vaig començar a germinar i a ser savi,
a créixer i a sentir-me bé;
una paraula en va dur un altra,
la paraula mateixa em portava;
un acte en va dur a un altre,
l'acte mateix em duia.
Runes descobriràs i interpretaràs els seus signes,
signes grans, signes potents tenyits pel thul
suprem i gravats pels déus..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada