El punt des d'on m'agrada partir en l'estudi de les runes és el del coneixement de la grafia i la interpretació que tradicionalment s'ha donat a aquesta. Tant sols amb aquesta interpretació ja en podem deduir e intuir respostes pel consultant.
Les banyes del remat, una espina, la boca, el teix, els joncs, el gel...aquestes descripcions en sí mateixes ja fan referència a un munt de qualitats i associacions que poden aplicar-se molt bé en qualsevol lectura i interpretació.
A partir d'aquí les runes despleguen tot el seu saber que inclou també els aspectes subjectius i intuïtius, tant de qui fa la consulta com de qui l'interpreta.
Val a dir que si qui actua com interpretant està implicat en un treball de coneixement d'ell mateix i, per tant, qualificant els seus canals de percepció, amb la meditació, el contacte amb la natura, l'observació dels elements...la lectura en resultarà molt més acurada i fidedigna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada