M'agrada definir la intuïció com una habilitat que, ja sigui natural o adquirida a través de la pràctica, ens permet veure més enllà del llenguatge verbal i corporal tot arribant a la comunicació des de l'Esperit.
El seu us es millora amb la pràctica i s'intensifica quan som coherents en els actes amb alló que intuïm. Hi ha dues primeses que recomano quan hom té dubtes si es tracta d'intuïció o un altra tipus de missatge més basat en l'ego, l'intel·lecte o l'instint:
Primer, si el missatge és persistent i ve al mínim tres vegades podem començar a pensar que estem intuint i i segon la intuïció mai no ens mena la pressa, és un "llenguatge" assossegat i seré i ens deixa espai per triar actuar o no, es a dir respecta sempre el lliure albir.
El que més accentua la capacitat intuïtiva des del meu punt de vista, es la pràctica de la meditació, l'observació i la escolta atenta, empàtica i sense judici respecte d'allò observat o de l'interlocutor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada