Les Runes, acostament al seu origen mític.

" El veritable viatge de descobriment no consisteix en buscar nous paissatges sinó en contemplar amb ulls nous "

Marcel Proust

     Pel que fa a les Runes, aquest enunciat es torna perfectament aplicable. Signes i símbols l'origen dels quals es perd el en temps, dons els historiadors no acaben de posar-se d'acord respecte la data de la seva creació. 

    Sígnes que per altra banda van ser utilitzats durant segles com a alfabet, encara que el seu us no estava restringit nomès a l'escriptura i poesia, sinó que tenien també un component sagrat i màgic. En un temps en que la màgia era present com a una forma més de coneixement, no exent, de connotacions supersticioses. 

    La tradició rúnica és típicament nórdica i la seva expansió va estar present sobretot entre els pobles celtes, escandinaus i els godes. Aquests pobles atribuien la seva descoberta al déu Odin que les va recuperar en un sacrifici en que va romandre penjat nou dies i nou nits, fins que les va obtenir. 

     Veiem com descriu aquest episodi el poema que pertany a la Edda Poètica i concretament l'anomenat el Havamal,  que pertany a la literatura mitológica del nord D'Europa:

Sé que vaig estar penjat

d'arbre bressolat pel vent

nou nits senceres,

ferit de llança,

i ofert a Odin,

jo mateix ofert a mi mateix,

en aquell arbre

del qual ningú no sap

de quines arrels neix.

No em van assadollar amb pa

ni amb cap banya [m'apagaren la set];

vaig mirar cap a baix:

vaig aprendre les runes alçant-les cap a mi

udolant les vaig aprendre

i després, vaig caure d'allà, de nou [a terra].

     Els temps demanen de nosaltres que descobrim i visquem el mite que cada un duem dins i amb el qual ens identifiquem de manera conscient o inconscient. 

Tal volta el "sacrifici" d'Odin per tal de recuperar el coneixement representat en les RUNES, sigui un episodi que cada un de nosaltres,  a la nostra manera haguem d'experimentar en la recerca d'aquest coneixement que ens aporti la saviduria pràctica per a viure una vida amb més equilibri en nosaltres i entre nosaltres. 

    Als que ens acostem a les Runes ja sigui per interès històric, per curiositat o amb la finalitat d'usar-les com a eïnes pel coneixement propi i dels altres, ens correspondrà aprendre a llegir-les i interpretar-les amb aquests "ulls nous" de que Proust parla.